Obama a Barcelona, amb la motxilla a l'esquena

El blog de l'Oriol Lladó (Àlbum de retalls) és un d'aquells que llegeixo amb "nocturnidad y alevosía", com quan miro el que fan les veïns de l'altre costat del carrer a través de la finestra. L'altre dia però vaig llegir-hi una cosa que us puc confessar haver llegit: un fragment del llibre autobiogràfic que va escriure en Barack Obama fa uns 15 anys, titulat Dreams from my father (Records del meu pare). El fragment descriu els seus records del breu passatge del jove Obama per Barcelona amb la motxilla a l'esquena (traducció de l'Oriol):

Durant tres setmanes, vaig viatjar sol, d'una banda i a l'altra d'Europa. Vaig fer servir l'autobús i el tren, principalment; sempre amb la guia a les mans. (...) Al cap de la primera setmana, però, vaig adonar-me que m'havia equivocat. No era que Europa no fos un continent bonic... de fet, tot era una mica com m'ho havia imaginat. Només que no era 'meu'. Em vaig sentir com si estés visquent una aventura romàntica per compte d'altri. La meva història inacabada es va interposar entre la meva mirada i els llocs que vaig visitar, com si fos una gran vidriera. Vaig començar a sospitar que la meva parada a Europa era en realitat un més dels ajornaments que jo mateix m'havia anat posant al camí abans d'enfrontarme al meu vell pare. (...) Seria aquest viatge a Kenia allò que ompliria la meva buidor? Els meus amics de Chicago així ho creien. Seria com a Roots (Raíces), un pelegrinatge. Per a ells, també per a mi, Àfrica era una idea més que un lloc real, una nova terra promesa, plena de tradicions ancestrals i paisatges increïbles, lluites nobles i tambors llunyans. Amb el benefici de la distància, ens miràvem Àfrica amb una emoció selectiva, el mateix tipus d'emoció que jo potser deparava al meu pare. Què podia passar un cop superada la distància que ens separava d'aquella idea? M'agradava pensar que la llibertat em faria lliure, però... i si m'equivocava? Què passaria si la veritat em decepcionava i la mort del meu pare no significava res? I si l'únic que em lligava a ell o a l'Àfrica era un nom, un tipus de sang, el menyspreu d'un home blanc?

.

Llegiu la resta de la història a l'Àlbum de Retalls.